Sinceritat (versió Z)

Sinceritat (versió Z)

Suposo que quan estàs de baixa, sol a casa i mirant “Anatomia de Grey” a Divinity et poses una mica tendre.

Aquesta vegada intento no excitar-me tant, no cridar tant però no sé si ho aconsegueixo, per això vull demanar disculpes als que estan al meu costat i m’han de suportar.

A part de les disculpes inicials, no fa ni un mes, hi ha hagut moments irrepetibles que segurament seguiran passant.

Un dels primers va ser per setmana santa, quan vaig rebre una trucada de feina i vaig haver de sortir a fer-la, abans de sortir, ens vàrem acomiadar amb la Cristina i sense dir res es va acostar el meu fill i em va fer dos petons i em va dir que m’anés molt be, aquest moment no va tenir preu, va deixar la seva tele (deurien fer anuncis :-D ) i va venir a acomiadar-se amb dos petons i amb un que et vagi bé.

El segon va ser quan vaig acompanyar la meva mare al metge i ella estava molt preocupada, vaig ocupar-me de notificar el resultat de la visita als meus germans via whatsupp i li vaig enviar-li també a ella. Vàrem estar xerrant, li vaig explicar bé i li vaig donar ànims i a l’acomiadar-se em va fer dos petons (ja sé que per la majoria de relacions mare-fill és normal, però per a mi va tenir un significat especial).

La tercera menció va per la meva peque, l’Aina, quan no crida i es posa histèrica (com la majoria de les dones :-P ) és encantadora, intenta cuidar-te i no deixa de fer-te petons. Com podeu veure moltes emocions amb poc temps.

I com no recordar-me de la meva Cristina, sempre hi és, quan et portes com un capullo integral ella et posa un exemple perquè empatitzis i te’n adones que estàs fent el ridícul i has d’abaixar el cap si o si. Imagineu-vos de la seva importància a la família que fins i tot els meus germans la prefereixen abans que a mi L .

PD. Als afegits i a la família no els hi penso fer cap menció per preferir abans a una afegida que a algú de la seva sang :-P
A la resta d'afegits que tenen a la Cristina com a familiar directe, gràcies per ser-hi i per obligar que en Jaume em faci companyia i sobretot al superhome que tinc com a sogre, ell pot amb tot, gràcies Siset.