Trist molt trist, diada 11 de setembre de 2014

Trist

Després de viure una altre jornada històrica, on va tornar a ser impressionat, estic trist.

Intento posar la televisió i veig que hi ha el de sempre, PP i Ciutadans enrocats, al igual que els altres partits, però aquests últims amb una postura que m'és més còmoda, i potser més lògica.

L'altre dia tot parlant vaig fer una similitud amb una família qualsevol, tal com la vida m'ha educat, que això no vol dir que hagi tingut la millor educació del món.

Suposem que visc amb els meus pares, aquests em fan donar tots els meus ingressos de la meva feina per mantenir a la família. Ells em donen X euros a la setmana per anar tirant. A mesura que em vaig fent gran, aquests X euros no són suficients, jo en demano més i no me'ls volen donar. Per un altre costat aquests diners que jo aporto, serveixen perquè el meu germà petit pugui anar de vacances amb els amics o amb els pares (però jo no puc anar de vacances).

Arribarà un punt que jo, després d'intentar parlar amb els meus pares diverses vegades i aquests no fer-me cas, fotré el camp de casa de manera unilateralment. I que voldran els meus pares ? Tornar-ne a parlar i fer una altra assemblea per a decidir si puc marxar de casa i votar-ho entre tots ?

Cal que respongui a la pregunta ?

I encara puc suposar més ... I si viuen els avis amb nosaltres i aquests són els que tenen la veritat absoluta i posen les lleis de la família (Constitució o les patriarques). Cal que intenti modificar l'actitud dels meus avis o haig de fotre el camp per poder fer la meva i volar tot solet que ja soc grandet ?

I mira que els meus pares i avis ho han tingut fàcil, em podien haver donat el suficient per viure com ells, ser com ells i no ser menys. Com pot ser que el meu germà pugui fer coses que jo no puc fer amb els meus diners ?

I quan marxi, potser trobo a faltar la meva família, però no trobaré a faltar aquella casa amb aquelles normes que no em deixaven volar ni fer-me gran, ans el contrari m'empetitien.

Perdoneu-me si us he explicat el final d'aquest conte.

 

Trist, molt trist perquè portem molts anys així i encara no entenen ni volen entendre que vull fer-me gran i volar tot sol.