Sinceritat (versió Z)

Sinceritat (versió Z)

Suposo que quan estàs de baixa, sol a casa i mirant “Anatomia de Grey” a Divinity et poses una mica tendre.

Aquesta vegada intento no excitar-me tant, no cridar tant però no sé si ho aconsegueixo, per això vull demanar disculpes als que estan al meu costat i m’han de suportar.

A part de les disculpes inicials, no fa ni un mes, hi ha hagut moments irrepetibles que segurament seguiran passant.

Un dels primers va ser per setmana santa, quan vaig rebre una trucada de feina i vaig haver de sortir a fer-la, abans de sortir, ens vàrem acomiadar amb la Cristina i sense dir res es va acostar el meu fill i em va fer dos petons i em va dir que m’anés molt be, aquest moment no va tenir preu, va deixar la seva tele (deurien fer anuncis :-D ) i va venir a acomiadar-se amb dos petons i amb un que et vagi bé.

El segon va ser quan vaig acompanyar la meva mare al metge i ella estava molt preocupada, vaig ocupar-me de notificar el resultat de la visita als meus germans via whatsupp i li vaig enviar-li també a ella. Vàrem estar xerrant, li vaig explicar bé i li vaig donar ànims i a l’acomiadar-se em va fer dos petons (ja sé que per la majoria de relacions mare-fill és normal, però per a mi va tenir un significat especial).

La tercera menció va per la meva peque, l’Aina, quan no crida i es posa histèrica (com la majoria de les dones :-P ) és encantadora, intenta cuidar-te i no deixa de fer-te petons. Com podeu veure moltes emocions amb poc temps.

I com no recordar-me de la meva Cristina, sempre hi és, quan et portes com un capullo integral ella et posa un exemple perquè empatitzis i te’n adones que estàs fent el ridícul i has d’abaixar el cap si o si. Imagineu-vos de la seva importància a la família que fins i tot els meus germans la prefereixen abans que a mi L .

PD. Als afegits i a la família no els hi penso fer cap menció per preferir abans a una afegida que a algú de la seva sang :-P
A la resta d'afegits que tenen a la Cristina com a familiar directe, gràcies per ser-hi i per obligar que en Jaume em faci companyia i sobretot al superhome que tinc com a sogre, ell pot amb tot, gràcies Siset.

Variants Medinya i Fontcoberta 2015

Trist molt trist, diada 11 de setembre de 2014

Trist

Després de viure una altre jornada històrica, on va tornar a ser impressionat, estic trist.

Intento posar la televisió i veig que hi ha el de sempre, PP i Ciutadans enrocats, al igual que els altres partits, però aquests últims amb una postura que m'és més còmoda, i potser més lògica.

L'altre dia tot parlant vaig fer una similitud amb una família qualsevol, tal com la vida m'ha educat, que això no vol dir que hagi tingut la millor educació del món.

Suposem que visc amb els meus pares, aquests em fan donar tots els meus ingressos de la meva feina per mantenir a la família. Ells em donen X euros a la setmana per anar tirant. A mesura que em vaig fent gran, aquests X euros no són suficients, jo en demano més i no me'ls volen donar. Per un altre costat aquests diners que jo aporto, serveixen perquè el meu germà petit pugui anar de vacances amb els amics o amb els pares (però jo no puc anar de vacances).

Arribarà un punt que jo, després d'intentar parlar amb els meus pares diverses vegades i aquests no fer-me cas, fotré el camp de casa de manera unilateralment. I que voldran els meus pares ? Tornar-ne a parlar i fer una altra assemblea per a decidir si puc marxar de casa i votar-ho entre tots ?

Cal que respongui a la pregunta ?

I encara puc suposar més ... I si viuen els avis amb nosaltres i aquests són els que tenen la veritat absoluta i posen les lleis de la família (Constitució o les patriarques). Cal que intenti modificar l'actitud dels meus avis o haig de fotre el camp per poder fer la meva i volar tot solet que ja soc grandet ?

I mira que els meus pares i avis ho han tingut fàcil, em podien haver donat el suficient per viure com ells, ser com ells i no ser menys. Com pot ser que el meu germà pugui fer coses que jo no puc fer amb els meus diners ?

I quan marxi, potser trobo a faltar la meva família, però no trobaré a faltar aquella casa amb aquelles normes que no em deixaven volar ni fer-me gran, ans el contrari m'empetitien.

Perdoneu-me si us he explicat el final d'aquest conte.

 

Trist, molt trist perquè portem molts anys així i encara no entenen ni volen entendre que vull fer-me gran i volar tot sol.

 

Emocions

Avui dissabte ha estat un dia brutal, els nens volien segrestar a un nado, jo l’he agafat i el premi més gros que he tingut ha estat el somriure de la seva mare. Ja sé que començo l’escrit pel final, però us deixo amb el que vaig escriure ahir per agrair les emocions viscudes. Avui ja ha estat impressionant. Gràcies a TOTS.

 

Divendres matí:

Hi ha dies, com els dos últims que estic vivint, que sembla que sigui tímid o bord. La veritat és que crec que és la meva manera d’expressar l’emoció.

Ahir la meva germaneta (que ja li podríem treure el diminutiu) ha estat mare. Estic molt content, per ella i per en David, i perquè no dir-ho, també per mi. He viscut moltes emocions, la meva “peque” està eufòrica i com sempre la Cristina està a l’alçada de qualsevol circumstancia. I jo com sempre a la lluna de València. Però hi soc i estic molt i molt content, espero poder gaudir d’aquest nou vingut a la nostre gran family. I dic FAMILIA en majúscules, David i Joel també us hi compto ;-) encara que legalment David siguis un “afegit de fet”.

Salut i que el gaudiu molt i com a torracollons que em defineixo , espero que us plori molt i molt per només fer-vos la punyeta.

Un peto molt gran del vostre germà (no tan gran), David, a tu només una abraçada ;-)

Gràcies

No fa més d'un any vaig fer un curs on en varen explicar-me la importància de saber donar les gràcies. Aquest pont de la puríssima he anat a esquiar amb la meva família, i el primer regal me'l va donar el meu fill, va dir : Avui és el dia més maco de la meva vida !!!, ho va dir mentre esmorzàvem i ell mirava per la finestra. Només per aquest fet ja ha valgut la pena fer aquesta sortida !!!.

No cal explicar com he gaudit de la cara de felicitat que tenien els dos nens (Aniol i Aina) quan anaven i tornaven d'esquiar, això és un altre gran regal. També vull donar les gràcies a la meva estimada SOGRE (la Joanna), sense ella no hauríem ni dinat i sopat tant bé (i no penseu que soc un aprofitat !!!), i no només per la teca cal donar-li les gràcies, sino per tots els moments difícils que he patit on sempre m'ha fet costat o ens ha fet costat.

Per cert m'he agafat mots dies de festa, i no perquè no tingui ganes d'anar a la feina (la veritat és que si no cobrés, no hi aniria), personalment necessitava un kit-kat. Que haig de dir dels meus companys? GRÀCIES per ser com sou, encara que ni ha un que és del altre costat de la Tordera. Ha estat i és un plaer poder treballar amb vosaltres, aprendre encara que sigui als 40 i pico !!!

Gràcies als meus cunyats (tant polítics, com de fet), als germans (tots) i als meus nebots, per ser com sou i per poder formar part també de la vostra família.

La veritat és que estic vivint uns dels moments més dolços, espero poder donar les gràcies molts i molts més anys (sempre i quan us ho mereixeu).

Gràcies a tots per ser com sou !!!!

 

Ho dedico a la Cristina, sense tu no aquestes Gràcies no haguessin existit.

L'ACTUAL de Catalunya: No existeix el “lliure mercat”. La fal·làcia del sistema.

L'ACTUAL de Catalunya: No existeix el “lliure mercat”. La fal·làcia del sistema.

Si tus padres no tienen buenos contactos, acabarás siendo mileurista - elConfidencial.com

Tot esmorzant va sortir el tema, avui un company m'ha passat aquest link molt interessant, espero que us agradi
Si tus padres no tienen buenos contactos, acabarás siendo mileurista - elConfidencial.com