Emocions

Avui dissabte ha estat un dia brutal, els nens volien segrestar a un nado, jo l’he agafat i el premi més gros que he tingut ha estat el somriure de la seva mare. Ja sé que començo l’escrit pel final, però us deixo amb el que vaig escriure ahir per agrair les emocions viscudes. Avui ja ha estat impressionant. Gràcies a TOTS.

 

Divendres matí:

Hi ha dies, com els dos últims que estic vivint, que sembla que sigui tímid o bord. La veritat és que crec que és la meva manera d’expressar l’emoció.

Ahir la meva germaneta (que ja li podríem treure el diminutiu) ha estat mare. Estic molt content, per ella i per en David, i perquè no dir-ho, també per mi. He viscut moltes emocions, la meva “peque” està eufòrica i com sempre la Cristina està a l’alçada de qualsevol circumstancia. I jo com sempre a la lluna de València. Però hi soc i estic molt i molt content, espero poder gaudir d’aquest nou vingut a la nostre gran family. I dic FAMILIA en majúscules, David i Joel també us hi compto ;-) encara que legalment David siguis un “afegit de fet”.

Salut i que el gaudiu molt i com a torracollons que em defineixo , espero que us plori molt i molt per només fer-vos la punyeta.

Un peto molt gran del vostre germà (no tan gran), David, a tu només una abraçada ;-)