No fa més d'un any vaig fer un curs on en varen explicar-me la importància de saber donar les gràcies. Aquest pont de la puríssima he anat a esquiar amb la meva família, i el primer regal me'l va donar el meu fill, va dir : Avui és el dia més maco de la meva vida !!!, ho va dir mentre esmorzàvem i ell mirava per la finestra. Només per aquest fet ja ha valgut la pena fer aquesta sortida !!!.
No cal explicar com he gaudit de la cara de felicitat que tenien els dos nens (Aniol i Aina) quan anaven i tornaven d'esquiar, això és un altre gran regal. També vull donar les gràcies a la meva estimada SOGRE (la Joanna), sense ella no hauríem ni dinat i sopat tant bé (i no penseu que soc un aprofitat !!!), i no només per la teca cal donar-li les gràcies, sino per tots els moments difícils que he patit on sempre m'ha fet costat o ens ha fet costat.
Per cert m'he agafat mots dies de festa, i no perquè no tingui ganes d'anar a la feina (la veritat és que si no cobrés, no hi aniria), personalment necessitava un kit-kat. Que haig de dir dels meus companys? GRÀCIES per ser com sou, encara que ni ha un que és del altre costat de la Tordera. Ha estat i és un plaer poder treballar amb vosaltres, aprendre encara que sigui als 40 i pico !!!
Gràcies als meus cunyats (tant polítics, com de fet), als germans (tots) i als meus nebots, per ser com sou i per poder formar part també de la vostra família.
La veritat és que estic vivint uns dels moments més dolços, espero poder donar les gràcies molts i molts més anys (sempre i quan us ho mereixeu).
Gràcies a tots per ser com sou !!!!
Ho dedico a la Cristina, sense tu no aquestes Gràcies no haguessin existit.
Entrades
